NO HI HA TREVA NI PAUSA

Ell, lligat a les mans d’ella. Ella, amb la mirada en una altra banda. Assegut en una butaca, veu com ella gira el cap a un costat. I observa els seus ulls salats i la frescor de les seves ales.

Tan net el cove de la les seves robes i tan ple...  Poques coses queden. Tancar els ulls i somiar perquè el cel no parla i la paraula ha estat llençada al paradís. Fins i tot la desesperació requereix un cert ordre.

Ja no hi ha arbre que oculti el bosc ni silencis que aportin bellesa al gest. Els mots passen del caos a la certesa. I ella busca un equilibri entre el desig i l’esdeveniment.

En aquesta vida es guanya o es perd. Una treva, una pausa, és com estar remant tota la nit per morir de matinada.

La música dels London Grammar, concretament el tema Nightcall, m’ha ajudat a composar aquest text.