TINC DUES NOTÍCIES
Tinc dues notícies, una de bona i una de dolenta. A la pel·lícula
Amici miei, cinc amics es reuneixen per viure la vida d’una altra manera. Tenen
professions diferents, tenen més o menys la mateixa edat i junts inicien tot un
seguit d’aventures.
Aquest estiu tinc una proposta semblant, anar amb uns
amics italians a gaudir, durant deu o quinze dies, de recitals de música i
poesia amb harmonia i divertiment que faríem a diferents bars, restaurants,
teatrets, places, carrers i altres espais improvisats. Es tractaria d’això, d’arribar
a un lloc i fer que la gent es diverteixi amb nosaltres i nosaltres amb ells i
entre nosaltres mateixos. Sense guions ni protagonismes, amb el plaer de passar
bones estones. Així de fàcil.
Aquesta és la bona noticia del cap de setmana. La dolenta es l’agreujament de l’estat de
salut d’un molt bon amic a qui els metges van desnonar fa quinze dies, una
persona que és molt important com amic i en aquest blog especialment. No en puc
donar massa detalls més perquè hem acordat amb tot el cercle d’amistats i amb
ell que ha de ser un moment de silenci i calma. Faig allò que ens ha demanat,
tirar endavant abans que ell aturi el seu camí i seguir endavant quan ja no
sigui amb nosaltres.
Em consta que ara mateix ja no pot llegir aquest espai,
com feia cada dia, però des d’aquí només li puc donar tantes gràcies com les
que em surten del cor. La vida és dura i els cops són constants. Malauradament
sempre tinc dues notícies o, més ben dit, a vegades només una de sola i no és
pas la bona.
Feu-me un favor. Somrieu i no pareu de viure. I si el
moment us gira l’esquena, doneu-li de nou la cara.
Comentaris