EL PONT DE L'AMOR

Bertrand Russell deia que el més difícil a la vida és aprendre quin pont hem de creuar i quin pont hem de cremar. No us aportaré jo la solució als ponts de la vostra vida però si parlaré d’un pont que s’ha de creuar algun cop a la vida, el Pont de les Arts de París. 

La tradició marca que les persones, sovint enamorats però no sempre, creuen aquest pont i hi deixen com a record un cadenat (candau) on hi posen la data amb els seus noms i, si els hi cap, algun missatge. Els qui no el posen en parella, hi apunten la data i un desig.  

El problema és que amb els anys, i per les modes que mai passen, la tradició de penjar el cadenat ha anat en augment i ara fa pocs dies, el passat diumenge, un tros de la barana del pont es va trencar pel pes dels candaus i va caure a l’aigua. 

Recordo haver vist el pont ara fa vint anys, quan vaig anar a Paris amb el meu germà, i feia goig veure’l perquè hi havia cadenats però no es produïa l’aglomeració actual que es veu a la imatge. El problema és que ningú, cap autoritat, gosa treure cap dels cadenats del pont cada cert temps. Qui són ells, els qui podrien fer-ho, per retirar desitjos, amors i petons que haurien d’anar a un magatzem o serien fosos per produir altres elements de metall.

De fet, seria amor reciclat o emmagatzemat... no sé si seria tan mala idea.