EL REGNE DE LES FADES

Un cop vaig escriure un conte per un nen. El protagonista era ell, el mateix nen, i un drac. Per un moment, posar-me a la pell d’un infant va ser preciós, intens, emotiu. I sempre ho tinc present a la memòria. Avui us proposo quelcom semblant. Llegiu amb amor aquesta petita història i regaleu-vos un instant d’infantesa per tornar a aquells anys on tot era creïble i res ens era dolent. 

Una senyora que somriu en una andana mentre passa el tren. I un home que recull les coses, les posa a la motxilla i va corrent cap al tren que ja marxa. Una noia jove amb un abric vermell saluda al seu nuvi i no el veu. Però ella somriu i el saluda fins que, de cop i volta, ell puja al tren i el tren surt. Ningú se’ls mira mentre es besen a distància però s’endevina que s’estimen.

I hi ha un rei que oblida les coses pel carrer, un rei que sempre ho oblida tot. I tot això potser només es veu des de la finestra del regne de les fades... perquè un dia sortirem junts del cinema i sabrem que érem nosaltres els actors. 

Us ha agradat? Doncs ara imagineu-vos aquesta història amb molts més ingredients i amb música dolça, d’aquella que relaxa l’ànima i convida a abandonar allò que estem fent. Tanqueu els ulls, gaudiu del so de la cançó i poseu cares als protagonistes del vostre conte i elements al seu paisatge. Us animeu? Només són cinc minuts de l’ara per pensar en molts anys de l’abans. 

Canta el Max Manfredi, convidat d’honor al festival Al3mura que es farà a la ciutat d’Altamura, prop de Bari, del 18 al 20 de juliol. Si tot va bé, com ja vaig dir al seu moment, allí seré envoltat dels meus bons amics italians i amb ganes de conèixer al Max.