PETICIONS RARES, MISSATGES ESPECIALS
Volia escriure
avui sobre decisions que he pres però esperaré a demà dimarts. Els metges, que
sempre demanen a les pells alienes autèntics miracles, s'han tornat bojos i em fan fer repòs a casa,
exercici diari, dieta equilibrada i tot això sense fumar perquè això va ser el
primer que em van prohibir. No us podeu
imaginar l’esforç que suposa fer tot això plegat, al mateix temps, per un cos i
un cap, els meus, que ja tenen prou feina en compassar-se habitualment amb els “divertimentos”
que em regala la vida als meus dies. No sóc Superman ni tinc ganes d'aquestes gestes a aquestes alçades de la pel·lícula.
Però amb tot, encara
tinc ganes, esma millor dit, per seguir aquí. He d’agrair a moltes persones els
moments que aquests dies dediquen a animar-me. Molt i molt especialment a qui m’ha
enviat un parell de missatges aquest diumenge al vespre a través del mòbil. I també
a qui em va enviar un parell de whatsapp el divendres a mig matí. Hi ha
persones molt especials a la meva vida.
També us dono
gràcies als 130 amics i coneguts que heu deixat el vostre comentari a través
del Facebook aquest cap de setmana. I a tots i a totes els qui vareu venir a l’hospital la setmana passada. No
us cito un per un per no deixar-me a ningú. La meva mare, que no para mai de
sorprendre’m i sempre gratament, ha fet la seva crònica particular (amb foto
meva de la infància inclosa) que us recomano llegir AQUÍ
Agraeixo de nou
als meus amics italians els seus esforços en acollir-me amb les seves ànimes i
braços ben oberts en aquests moments. Divendres, al programa Cultura me
reparavit, que s’emet per tota Itàlia a Ra1, el Francesco el Bartolomeo i el
Nicola em dedicaven el seu programa i fins i tot llegien un petit text en
castellà que van estar assajant dos dies. Us enllaço amb el programa per si el
voleu escoltar (i veure perquè hi ha webcam) avançant que el text que em
dediquen és al minut 16.25 del programa. El podeu mirar AQUÍ
Ah! la foto que
acompanya el post l’han feta ells, els amics italians, aquest dissabte. Són, d’esquerra
a dreta: el Bartolomeo Smaldone, Nicola Vacca, Vito Dilena, Antonio Pellegrino,
Francesco Fiore i Angelo Coscia. Tots ells són poetes, escriptors i treballen
al sector de la cultura i el màrqueting. El proper mes de juliol els veuré a
tots en persona a Altamura, prop de Bari, on m’han convidat a la inauguració del
festival cultural Al3mura.
De tot plegat, us
en diré més coses. Demà dimarts us parlaré dels meus canvis i també del Sr.
Ramon, el meu company d’habitació a l’hospital. Ara, per acabar demano una cosa
molt senzilla. Escoltar aquesta cançó amb calma, atenció, sense presses. La
canta el meu bon amic (i ara fa temps que no ens veiem) Joan Amèric.
Comentaris
Gracias per el teu recordatori, avui tinc un dia una mica tonto i ma fet ilusio ,i veure que no et va molestar que penges la foto del meu diable petit , un peto
Felicita a Joan per la seva cançó.
Una abraçada!
Abel
La vida sempre val molt la pena però especialment per poder tenir al costat, no se sap com ni el perquè però hi som, a persones com tu. Ets molt especial als meus dies i seguiràs estant sempre al meu costat. Una abraçada molt forta!