PRIMERA SORTIDA OFICIAL

Qui em coneix ja sap que sóc un cul inquiet, que no se estar-me sense fer res. Per això se’m fa etern el repòs obligat pels metges durant aquestes dues setmanes. Aquest dissabte ha fet això, dues setmanes, de l’infart que vaig patir. I he fet la meva primera sortida social oficial. He estat a Cambrils, acompanyat de la Raquel, on hem dinat i hem descansat a peu de xiringuito. 

Més tard hem anat a Reus on s’ha unit al grup l’Alejandro amb qui hem sopat al bell mig del passeig Prim. La sensació de poder compartir de nou amb els amics i fora de casa ha estat especial. Els metges em diuen que no vagi encara a treballar, que segueixi a casa reposant, que mantingui la dieta estricta sense sal i que continuï sense fumar. I jo, és clar, els faig cas en tot. O en quasi tot perquè he pres la decisió de tornar a la feina aquesta propera setmana. 

Ho faré amb calma, amb molt menys estrés del que m’ha envoltat fins ara i ha causat en part l’infart, però necessito anar retornant a la normalitat laboral i personal. He pres diverses decisions, totes elles molt importants i en tots els àmbits de la meva vida, que no puc desvetllar encara. Ho faré però al seu temps. Ara, justament ara, el temps és important.

La foto que acompanya el post, tot i que de baixa qualitat, és del moment de relax a Cambrils.