AVUI FA DOS MESOS



La jornada d’avui és especial.  Avui fa dos mesos que vaig patir l’infart que ja sabeu la gran majoria. I de retruc fa dos mesos que no fumo, dos mesos que camino cada dia una horeta i que tinc una dieta amb molts aliments prohibits. 

I també fa dos mesos que veig la vida d’una altra forma. Em prenc el treball d’una altra manera i, com em va dir el doctor, he alliberat allò que més m’estressava a nivell laboral. Ara em concentro des del meu despatx particular on coordino a tots els meus clients i dos dies a la setmana, dilluns i divendres, sóc a l’altre despatx, al de l’Ajuntament de Tarragona. 

Intento portar-me bé amb tothom. Voldria parlar amb certes persones per aclarir mals entesos del passat i per demanar disculpes quan toqui.  I tinc encara un somni incomplert des de fa molts mesos (anys més ben dit) que hauré d’acabar enllestint molt aviat i no pas amb el resultat que jo voldria.

Visc i respiro, em poso dempeus, em llevo cada mati amb un somriure i afronto la vida com se’m presenta. Fa dos mesos del meu ensurt, el meu pare segueix amb la quimio i la mare intenta portar-ho tot amb la màxima força i el cap ben alt. 

La vida segueix colpejant però no ens aturem. No podem aturar-nos. Si ho fem, estem morts. Salut a tots i a totes! 

La foto que acompanya el post està feta a la porta de la Catedral d'Altamura, al costat d'un dels dos lleons (simbol de fortalesa i poder) que la custodien.

Comentaris

Anònim ha dit…

Que eixerit que es aquest lleo que tens al costat , jo ma l´enportaria cap a casa amb mi , li fare una ofeeta i el prenc amb mi , GUAPO
cantireta ha dit…
Dic el mateix que a dalt... guapo i excel·lent persona!

petons!!!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS