EL COR, LA QUIMIO, LA PACIÈNCIA...



Tot es complica per moments i fa anys que tots els moments que m’envolten són complicats. A la quimera proposada pels meus metges que passa per (fent-ho tot al mateix temps) fer dieta sense sal, reposar mig dia com a mínim, passejar una hora diària i deixar de fumar (tot això sense capa vermella), n’hi hem de sumar de noves.

No m’acostumo a aconseguir les peticions dels meus metges, perquè són masses en massa poc temps i totes de cop, tot i que de moment tot va bé. Però em massacra interiorment un nou repte humà, em malda fins a nivells mai vistos, haver de veure al meu pare com pateix els efectes de la quimio. Una persona que s’ha deixat la vida a la feina per garantir que als seus fills no els faltés de res, que mai ha tingut cap mala paraula o actitud, que ha estat sempre un “bon chan”... i que ara té càncer.

Una persona així no s’ho mereix. I encara menys (quan parlem de persones que han enterrat a un fill amb només 40, al meu germà Carles. I que han estat a punt de perdre a l’altre fill (a mi) fa ara tot just 44 dies. Ni ell s’ho mereix ni, òbviament, la meva mare que ha estat sempre la veritable protectora/cuidadora/sanadora/àngel de tots nosaltres. I sempre ha arribat a tots, a tots, a tothom.

Ara que he pres decisions importants a nivell laboral, que tinc previst resoldre certs problemes antics, que intento tantes altres coses... Ara! No tocava. 

Tinc una segona part que parla de les persones que m’han envoltat i m’envolten. Al següent escrit en parlem. Ara mateix sóc trist pels pares, molt trist.

Comentaris

cantireta ha dit…
Ostras...i jo badant sense saber que ens necessitaves... te truco, si vols, aquest vespre, o demà, i mentre t'envio tota la meva estimació i coratge. I als teus pares, el convenciment de que, mentre hi som, hem d'estar alegres. Els de dalt ens ho demanen.

Petons...

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS