MÉS MÓN PER LES MEVES LLETRES
Que ningú s’alarmi
per aquest escrit, aviso. Que va de bon rotllo i en to sarcàstic. Abans que no
tingui cap altre ensurt, com el d’aquest dilluns a la tarda i que va viure qui
havia de viure (família i amics directes) deixo constància que segueixo viu i
que si toca algun dia “penjar la cullera” (aquesta frase la vaig aprendre del
meu pare) prefereixo que sigui lluny d’aquí i molt lluny en el temps. Els qui
em coneixen bé ja saben on, com i quan.
I abans que no
passi res d’això, tinc el desig de ser una mica més internacional i la sort de poder-ho
ser. Com vaig anunciar fa pocs dies al meu Facebook, s’està acabant de traduir
el meu llibre “Aforo Completo” a l’àrab i a l’alemany. Mentre, també s’està
traduint “Agricultura Mental” al francès i el meu proper llibre “Invasión de
Campo” serà publicat directament a Itàlia. Tot plegat és un luxe que em regalen
persones properes, bons amics i editors que confien en la meva literatura.
Sempre és bo que
allò que penses, i plasmes amb lletres als llibres, arribi a quantes més
persones millor. Als qui ho fareu/faran possible, gràcies de tot cor. La foto que acompanya el post és d’aquest
passat diumenge al Port Esportiu de Tarragona. D’esquerra a dreta: Raquel,
Alejandro, Oscar i Sonia.
Comentaris