ZONA DI DISAGIO, AREA DI NICOLA, SPAZIO DI TUTTI
L’escriptor té, d’origen,
la fam per escriure i ferir amb delicadesa al lector, a cops de paraules i la contundència
dels pensaments. En aquest joc tan bellament pueril, a l’estil de Dylan Thomas
quan va llençar la pilota que mai va caure, hi ha la maduresa de l’emissor i el
receptor en la literatura. I és sempre el primer, emissor escriptor, qui tria
com fer arribar el missatge. Sovint, allò breu és molt millor si arriba net que
no pas si es guarneix i decora.
Els aforismes, gènere
literari que jo defenso i practico, són la píndola que necessita cada ésser
humà que no es consideri un minus habens. Són aquell alè d’aire que permeten
mantenir una qualitat de vida decent. Aquesta medicina, els aforismes, no
sempre han es tradueixen en missatges positius per mantenir neta l’ànima. Si
qui escriu es dóna, allò que escriu és la pura realitat deixant a banda els
efectes secundaris sobre el lector.
I avui la
realitat, feta home i llibre, es diu Nicola Vacca. El meu bon amic Nicola acaba
d’anunciar la publicació del seu proper llibre que ha titulat “Zona di disagio”
que traduït vol dir “Zona de malestar”. La foto de portada evidencia la
separació de l’espai malmès per la netedat i puresa que cerquem en tot moment.
L’home vol el blanc però viu envoltat de grisos i sovint sotmès al negre. A l’interior
de les persones no hi ha mai colors.
Com diuen Antonio
Castronuovo i Massimiliano Santarossa en el pròleg del
llibre, Nicola Vacca és conscient de la toxicitat dels dies i de la realitat
que els envolta, no amaga la costura mal cosida de la roba que ens fa caminar
cada dia a cop de sentiment i plens somnis i desil·lusions. El Nicola ens diu que
“no podem fugir dels límits d’una definició que conté el món sencer”, que “l’estupidesa
entra a l’intel·lecte i ningú veu el perill” però també viatja a l’altre costat
del riu, al marge de la bonança i la tendresa, de l’amor que permet no sentir
fred entre els dos. I ens referma, a l’estil dels pensaments de Frai Bernardino
de Villegas, en la tesis que Déu va crear a l’home a la seva imatge i semblança
però afegint que “potser per això, acte seguit va crear el mal”.
Zona di Disagio és una d’aquelles tesis sobre la vida que es fan a estones
de cada dia perquè cada dia aprenem quelcom nou de la vida. Es converteix en un
assaig vitalista de la realitat que trepitgem i no podem deixar a un costat.
Perquè la vitalitat també es nodreix dels mals moments, del caos i la catarsi
interior, dels mals endèmics i de les onades fresques que ens inunden per un
instant en aquest oceà on fem de barques sense timó.
El Nicola, escriptor i poeta experimentat, mestre de cerimònies de la seva
vida i persona que regala sempre el gest que ens falta, ens sorprendrà en
poques setmanes quan es publiqui el seu nou llibre. Zona de malestar, àrea de
repòs, espai dels dies.
Comentaris