AVUI QUE HA VINGUT LA CANTIRETA



Sovint una flor fa estiu i una engruna al plat omple el desig de devorar, l’ànsia de saber. Del dia, una estona n’és prou per alimentar-nos. Aquest dijous ens hem nodrit, farcit amb mirades, amb la Montserrat. Tarragona ens ha acollit i nosaltres ens hem deixat aixoplugar pel seu llegat que decorava una de les parets agosaradament. O era a l’inrevés? 

La Montse, la Cantireta més ben dit, regala mots dolços, posa a l’abast mirades tendres, escolta amb l’ànima i fa salpar paraules amb el degoteig precís que permet allò d’emfatitzar quan hom s’ho pensa i desitja.

La conversa ha estat de nou aprenentatge. Poemes, sensualitat, gestualitat, silencis aprofitats i temps ben guanyat. Així costa poc viure bé malgrat sigui, tornem a començar, una petita estona del dia, la flor que em faltava al meu estiu i les ganes que mai acabo d’alimentar quan penso en persones com ella, la Cantireta. 

Dit això, Montse publica el teu llibre quan abans i no tinguis pressa en viure més ràpid. Ho fas a mida.

Comentaris

cantireta ha dit…
Un petó enorme. Dels meus ;-)

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS