DIARI D’ALTAMURA (8): CLIC! FOTO!



En aquesta última entrega del Diari d’Altamura he escollit les imatges com a protagonistes. Bàsicament perquè una imatge parla molt més que un text explicant-la. I serà senzill rematar aquest petit recull de sensacions i emocions que us he anat explicant aquesta última setmana. 

La primera imatge, que obre aquest escrit, és la més divertida. Està feta al claustre del Museu Etnogràfic unes hores abans de la inauguració del festival Al3mura. Hi sortim, d’esquerra a dreta, un servidor, l’Angelo Coscia, el Gioivanni Amoruso i el Nicola Vacca. Som quatre dels sis lectors de poesia del diumenge i només hi falten l’Alessandra Angelucci i el Bartolomeo Smaldone.

La segona imatge és de la preparació del "reading" de poesia. Hi som tots els protagonistes encara que alguns no es vegin: Barbara Carniti, Rosa d'Onofrio, Alessandra Angelucci, Simone Gambacorta i l'Angelo, el Nicola, el Bartolomeo i un servidor. 

Les podeu ampliar clicant sobre ella. 

La tercera foto és amb la Pasqua Spadone, la persona que em va venir a buscar a l'aeroport quan vaig arribar i també qui em va descobrir la majestuosa Catedral de Trani que té la particularitat d'estar construida sobre el mar. És una de les meravelles d'Itàlia i del món.  

Aquesta imatge em porta una records molt tendres. Està feta a un restaurant i hi sortim l'Antonio Pellegrino (Il Puro), el Nicola, el Francesco, el Simone, jo i el Bartolomeo. 

Aquesta és amb la Chiara Gilardi a qui vaig descobrir a Altamura i amb qui hi tinc una molt bona relació ara. La Chiara és de Milà o sigui que també venia de lluny per compartir aquests dies tan especials. 

La penúltima és amb l'Alessandra Angelucci de qui ja us he parlat fa un parell de dies. Critica i d'art i poetessa, l'Alessandra és plena de sentiment i ho demostra a cada gest i paraula. 

Acabaré amb una imatge d'un fragment de l'arc central de la Catedral d'Altamura. No pel significat de la figura que hi apareix sinó per la pau que transmet. La mateixa pau que em regalen totes les persones que us he descobert en aquestes fotos. Pau, felicitat i ganes de seguir endavant. A Altamura hi tornaré ben aviat però nosaltres ja formem part de les vides dels altres i ells de les nostres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS