REFLEXIONS SOCIALS, DESIGNIS PERSONALS



Cap vent és favorable per aquell que no sap a quin port va. Aquesta frase de Sèneca, a qui aquestes últimes setmanes he recorregut per alimentar-me espiritualment, m’ha vingut ara al cap mentre treia algunes conclusions de la jornada. 

Ara que el Sant Pare ha vaticinat que morirà en dos o tres anys (i tot i el meu ateisme em sabria greu) diviso realment a l’horitzó un trist panorama mundial per la constant pèrdua de valors  a la que estem sotmesos socialment. 

L’últim anunci d’Ikea, que com sempre és una genialitat i que en aquesta ocasió ens recorda que “no hi ha res millor que la llar per moblar-nos el cap”, preconitza que els fills són allò que veuen en els seus pares.
La societat no ens posa res fàcil, és cert, però no oblidem mai que en formem part i que la fem a mida nosaltres mateixos, entre tots vulguem o no, i som membres del propi sistema que l’envolta. Alguns hi aporten massa i altres massa poc. Però tots fan la suma i el món més proper que ens acull, és fet amb la suma de tot i de tots. 

Ningú es pot amagar en un racó i viure d’esquenes a la resta del món. És del tot impossible. Estem sotmesos, vulguem o no, a la marea social que marca moltes de les pautes, les modes, els hàbits, els costums, les regles, les distincions i tantes altres coses. 

De tot el que vivim podem, únicament, mantenir l’herència d’allò aprés als nostres inicis com si fos un tresor i usar-ho com a guia pels nostre propis passos. I no hem de pretendre mai inculcar-ho als qui ens succeeixen si es dóna el cas, els nostres fills, amb l’atreviment de pensar que seran com nosaltres. Ells són el reflex del que veuen però no pas del que nosaltres vivim i experimentem. 

Caminant doncs pels dies que se sumen i cusen al final la nostra vida, hem de procurar, com deia el propi Sèneca, saber a quin port anem i tenir el vent a favor per manejar la nostra barqueta. Remem sols, naveguem sols, fem parades a illes d’altres o tenim hostes a la nostra, i al final l’oceà del silenci ens acull... sols. 

Podeu ampliar la foto. És realment preciosa i plena de detalls.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS