VINC I SÓC

Arribo d’una terra incendiada per tots que reneix en nom de ningú perquè no pertany a cap dels ulls que se la mira. Vinc de tots els oceans naufragats i dels ports on m’he enfonsat, buit d’abraçades i ple de les preguntes que ja tenien resposta abans de salpar. 

Ara sóc el pare d’un cos que, com tots, tenen ulls nets en el present i llàgrimes del darrer viatge. El meu dolor és escuma, el pensament s’ha perdut orfe d’idees. 

Silenci, ara és l’instant de l’eternitat. 

PD: Aquest és l'últim escrit fet des d'aquest espai tot just abans de marxar al gran viatge que us comentava abans d'ahir en aquest escrit (clic aquí).