DIARI DE LA PELL (11): OLORS, COLORS


Pels colors que regala, la verema és una estació de l'any. Ens hi aturem amb calma quan tenim la sort de viure-la i palpar-la. Tons marrons als ceps, vermells i verds a les fulles, blaus i liles del raïm que pareixen tot l'any i engalanen amb aromes tot just ara. Diuen els qui veremen que els raïms sencers no es cullen del cep, que només cal posar la mà sota d'ells i cauen sols, abandonant-se al seu tram final on no moren. Perquè, també ho diuen, els raïms van de la terra a la mà, de la mà a l'ampolla i de l'ampolla a l'home. I l'home viu arrelat a la terra.
 


A la tarda, quan el dia s'amaga lentament, veure els camps de vinyes des de la distància, observar el terreny trepitjat tot el dia, et provoca agradables calfreds. La senyora Amandine (quin nom més poètic i sensual) m'ha regalat una ampolla de vi de la collita del 2012. No du etiqueta, és de les bones, de les que beuen ells a casa cada dia. M'he assegut una estona al principi del marge de pedra que separa el camí de la terra de les vinyes. He fet dos bons glops i, encara amb claror suficient, he anotat diversos pensaments que em van passant pel cap tot el dia.

Ja no visc de les paraules. Ara són elles les qui em vénen a cercar, les qui m'animen a usar-les, em proposen que jugui amb elles i em somriuen a cada instant. Crec que en pocs dies deixaré la Borgoña. Hi estic massa bé, toca seguir el camí per no acomodar-me a tant plaer.

Corgoloin, octubre 2014

Comentaris

cantireta ha dit…
Te'n dec una, d'ampolla. A la salut dels blocaires eixerits.

;-)
Oscar Ramírez ha dit…
A la salut dels qui vivim la vida, com tu i jo.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS