DAVANT LA TOUR EIFFEL


Davant de la Tour Eiffel:

Se'm nuen les arrels i s'extingeix el poc que duia sense que res avisi que acabo de començar el final. Res avisa que se'm muden del cos el costum, la tristor i el cansament. Res avisa que busco llum amb les mans plenes i que en aquest punt de la vida el mal verb és ja un passat. Espero que cedeixi el temps, que l'impuls de tenir-te sigui a tocar d'ara i s'esqueixi per sempre el nostre mal oratge.
Sempre ens quedarà París. 

Comentaris

cantireta ha dit…
Tinc el cap ple de pardals gramaticals. Si els foragito, m'aprendria de memòria els teus textos. Preciosos.

Quina sort que et quedi París. A mi me queden les faltes ;-)

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA