INTEL•LI... GENT
Tenia el compromís amb moltes persones de compartir aquí el tema de debat
que tants comentaris, i magnifiques converses, va generar ahir a la tarda. Va
iniciar-se en italià (amb un diàleg meu amb un parell d'amics d'allà) i posteriorment,
per petició de la majoria, vam traslladar-lo al català. Compleixo doncs ara el compromís.
Sobre la intel·ligència i la voluntat
Deia, i ho mantinc perquè és el meu parer, que cadascú fa servir com vol la
seva intel·ligència i la seva voluntat. Amb ella, amb la intel·ligència, ho fem
tot possible, dominem tota la nostra ment i aconseguim que la vida ens vagi més
bé o menys. La sort la generem nosaltres, bona o dolenta, i tots els elements
són al nostre abast.
Totes les emocions, sentiments, alegries i dolors són gratuïts i els tenim,
o no, en funció dels nostres actes que, com la resta d'accions dels nostres
dies, els fem utilitzant millor o pitjor, més o menys adequadament, la nostra
intel·ligència (emocional o no). Si hi sumem la voluntat, un altre element molt important, és
quan aconseguim encara més i millors resultats.
Coses tan senzilles com viure tranquils, deixar de fumar, fer reals alguns somnis o desitjos, evitar mals de cap o problemes, no han de complicar-nos
l'existència (i cito fites aconseguides personalment) perquè tots aquests són factors plens de voluntat i que es
nodreixen de la nostra intel·ligència.
Per tant, deia i dic, no ens podem queixar de dolor a la nostra pell si el
dolor el provoca un fet o situació que podem controlar nosaltres mateixos amb
la intel·ligència. I acabo dient el mateix que deia ahir al meu comentari a les
xarxes socials: que cadascú faci el que vulgui amb la seva intel·ligència però
que pensi com té la vida i com la voldria tenir. Si li va bé, que s'aplaudeixi
i es feliciti. Si li va malament, que no es queixi ni es llepi les ferides.
Reitero que tot això és, senzillament, una opinió personal generada a cop d'experiència i amb voluntat de no ofendre en cap moment. Reflexió, així
de fàcil.
Comentaris
A la vida particular hi hem de posar a persones que ens sumin i aportin, amb qui compartim i amb les que tinguem una semblança i afinitat especial. No heu tingut mai a una persona amb qui teniu una empatia especial i amb qui us sentiu com amb cap altra? Doncs heu d'apostar per aquest tipus de gent que són els únics que ens poden fer feliços. Jo parlo amb coneixement de causa i convençuda que això, cercar la pau i les afinitats, és ser intel·ligent.
Anton