AMOR, CANÇÓ, PETÓ
A la llibreria més antiga de St. Andrews hi
vaig trobar abans d’ahir, a molt bon preu, una edició de col·leccionista dels “Sonets
d’amor” de Shakespeare. L’Eliška em va animar a comprar-lo. Gaudeixo dels
primers fulls, amb dificultat perquè l’anglès llegit encara se’m resisteix en algunes
parts gramaticals, i és tot llegint que em ve al cap el Joan Barril.
La setmana passada, quan vaig fer la maleta, vaig posar-hi
dos llibres seus i una selecció dels seus millors articles recopilada fa uns
dies per El Periódico. El gran Barril ha marxat però ens ha deixat un llegat
tant ampli que estarem anys a revisar-lo del tot.
Tinc davant el portàtil encès i la carpeta de
fotos fetes a l’Eliška està oberta. En elles hi ha totes les meves passions: el coll, les pigues i els peus. Hi són a trossos, per separat, amagades o a primer cop d'ull. Fins ara, només una dona les ha reunit totes a l'hora davant meu. Però no és aquí, no hi és tampoc ara.
Reviso la carpeta del portàtil amb les fotos. En miro unes quantes i cadascuna d’elles té cabuda als escrits de Barril. Faig la prova. Llegeixo algunes de les reflexions del mestre periodista i busco la imatge que s’hi escau. Tot lliga i m’agrada. Acabo el dia escrivint deliciosament.
Reviso la carpeta del portàtil amb les fotos. En miro unes quantes i cadascuna d’elles té cabuda als escrits de Barril. Faig la prova. Llegeixo algunes de les reflexions del mestre periodista i busco la imatge que s’hi escau. Tot lliga i m’agrada. Acabo el dia escrivint deliciosament.
En l’amor arribarà sempre un moment en que un altre es preguntarà qui érem i què vam
significar per a la dona que ell estima ara. Algú, demà, caminarà,
estimarà i acariciarà la pell que nosaltres estem estimant i acariciant avui. I
potser hi veurà també les nostres traces. I ens agradarà també que ens agraeixi
el temps que vam dedicar a construir-nos mútuament.
Una cançó d'amor no ho és mai quan s'estima,
sinó quan es recorda... Sense
cançons d'amor no tindríem paraules d'amor i no sabríem desembarassar-nos de
sentiments que a vegades necessiten paraules que serveixin de pont entre el
desig i la carícia... mentre estimem -o creiem estimar- nedem en aigües tèrboles.
La cançó d'amor ens fa transparents i simples. Ens crèiem artistes d'amors
complicats i potser només som petits infusoris unicel·lulars que ens movem per
instint.
El petó no es roba. El petó se sembra i creix.
El petó llargament somiat ens fa sentir el gust de les platges després de la
soledat. El petó té gust i l'identificaríem entre molts altres petons. De
petons se'n fan molts, però hi ha petons extraordinaris que no es busquen sinó
que es troben.
I demà a primera hora, vol de retorn a casa.
St. Andrew, 30 de desembre del 2014
Comentaris