DUES APORTACIONS

La felicitat no es troba perquè sí, com es troba una pedra preciosa al mig del camí. La felicitat s'ha de construir. I això exigeix renúncies. La ruta de la felicitat sempre s'acaba llegint en un mapa mut. I de naltros depèn que posem noms a les ciutats,als oceans, als rius i a les muntanyes. Probablement sempre ens sentirem una mica perduts, però ja no serem guies de res sinó simples exploradors de nosaltres mateixos. El nostre dubte no ens durà cap certesa, però fins i tot la soledat serà una esplèndida pissarra on articular fórmules i versos que algun dia ens faran companyia per saber que mai hem d’estar sols. 

Aquells que consideren que els seus sentiments no poden sortir de la caixa forta on un dia van decidir tancar-los ho tenen clar. Són aquells que entenen el plor com una feblesa, la confidència com una vergonya i l'alegria explícita com una frivolitat. Són aquells que més necessiten, ens necessiten. 

Aquestes frases, anotades fa anys en una de les meves llibretes, són del Joan Barril. És un petit homenatge a la seva persona i als seus pensaments. El comiat avui a Barcelona, en una cerimònia laica en la que li han cantat Joan Manuel Serrat i Marina Rossell, ha estat emotiu. 

Comparteixo una entrevista que li va fer el Manel Fuentes quan ell, el Joan Barril, va publicar el seu llibre “Terres promeses”.