LA PAU DELS COSSOS LLUNY DE TOT
He recollit a Eliška
a la Edinburgh Rail Station a primera hora del mati. El dia ha nascut
acompanyat del sol lluent (no sempre passa així) i hem fet un passeig agradable
pel centre després de deixar les maletes. El contrast dels primers colors del
dia i els grisos del cel, del castell o d'algunes façanes, han donat un toc
especial a la caminada.
Ella, Eliška, ve de
Kladno (al costat de Praga) on s’hi ha passat les últimes setmanes. Ja fa tres
mesos d’ençà que vam guaitar-nos per primer cop a la Provença. Ara, avui, ha
estat un retrobament molt especial. Quan dues mirades es busquen, està tot dit.
Els primers gestos dels nostres cossos han parlat sols i després ha arribat la
resta: el joc de les passes i els silencis, el frec a frec dels abrics mentre
els cossos caminen, la invasió subtil de l’espai que separa els dits petits
de les mans tapades pels guants... i el contacte amb la pell de l’altre ja a cobert, dins de
la cafeteria.
El migdia ha estat
ple de complicitats. Primer mirant aparadors de les botiguetes, tafanejant les
llibreries de la zona i obrint la gana a la White Hartinn, la cerveseria més
antiga de la ciutat. Hem dinat prop del Princess Street Garden i a mitja tarda,
ja enfosquint, en hem aixoplugat a la calentor de la cambra del bed and breakfast.
Als afores tot anava ràpid. Eliška s’ho mirava immòbil. Ens hem ancorat, com dues barquetes en un oceà calm, un davant de l’altre, compartint un sol port.
Als afores tot anava ràpid. Eliška s’ho mirava immòbil. Ens hem ancorat, com dues barquetes en un oceà calm, un davant de l’altre, compartint un sol port.
Demà potser marxarem cap a Kilmarnock, prop de Glasgow. No hi ha pressa si els cossos tenen allò que demanen.
Com sempre, totes les fotos es poden ampliar.
Edinburg, 25 de desembre de 2014
Edinburg, 25 de desembre de 2014
Comentaris