PENDENTS DE SER



Llegint la poesia de Manolo Rivera, aquesta tarda de tardor a caseta, m’han temptat aquestes paraules seves:

SOLEÁ: Dicen que, en la vida, lo importante no es hacer sino ser. Sí, ser, pero ser qué.

I llavors, mentre digeria el missatge, he escrit:

Tenim pendent un cafè, te’n recordes? Tenim pendent llegir-nos els llavis, trobar el son de les coses, endormiscar-nos al fons del mar, llepar-nos les ferides, tastar les cendres que mai veiem perquè sempre ens mirem als ulls i no toquem de peus a terra. 

Tenim pendent amagar-nos un rere l’altre i deixar-nos caure, deixar-nos tranquils, deixar-nos perdre. I trobar-nos a aquell banc buit que sempre hi ha a totes les places, al tros de gespa que ens espera a tots els parcs, en el tacte amb la terra i en l’hàbit de córrer per bogeria.   

Un cafè, te’n recordes? Tenim pendent ser-hi, ser-nos pendents.

Comentaris

cantireta ha dit…
Volia dir una cosa, però no sé si la tinc pendent o vol caure i trencar-se...
Sara ha dit…
Pendents moltes coses i totes bones.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS