ADÉU AL PASSAT


Adéu al passat. Ja no hi ha castells de sorra per jugar ni casetes de fusta per mudar la pell i les vergonyes. El somni és un vaixell, ancorat i molt llunyà, que no du rumb ni oneja cap bandera. Les passes es perden a l’instant, s’esborren llepades per les ones, maleïdes per un mar ple de bromera que agonitza en verd i blau, bogeria i oblit. 

Adéu al passat i petó al present sempre tant delicat i juganer, tant borrós i tant tribal. Sort del vent que cega mirades perdudes i horitzons de confusió, de paisatges nocius ara que l’instant es mor i torna a arribar el comiat. Adéu al passat. I nou petó al nou present si ens arriba aire encara.   

Pidolaire de silencis, sembraré els records que encara tingui a prop per mirar-los, si puc i arribo o arriba, algun dia.

Comentaris

cantireta ha dit…
Arribar. Prop de la riba, on el vers cau i la narrativa es desmunta.

maco...
Pere Sans ha dit…
Petó al present i patada a l'adéu. Tota la resta la deixo igual amic meu.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS