ARBRES O NÚVOLS

La voluntat dels arbres és créixer. La dels núvols, amagar-se entre les ombres. Aquest comentari l’escrivia fa poques hores al Facebook arran d’una foto feta davant de casa que ha provocat molts comentaris macos. La foto és la d'aquest escrit i avui hi haurà segon escrit (molt interessant) a les dotze del migdia. 

Torno a la frase inicial per comentar que les xarxes socials ens permeten ara, en aquests temps, difondre allò que no hem de callar-nos internament, promoure idees i xuclar engrunes de les converses que atenem atentament. Tots vivim gràcies a les idees del passat i és absurd girar-se d’esquena al present tot pensant que el futur serà als nostres peus.

Si no ets al carrer parlant, socialitzant, vivint... no existeixes. Els caus són la foscor i les ombres porten tristor i depriments dies. Viure és envoltar-se de més persones garantint-nos sempre els nostres moments personals. Creixem amb fermesa com els arbres que són arrelats a la terra per evitar ser passatgers com els núvols, condemnats a desaparèixer, perquè canvien de forma a cada segon. 

Som arbres o núvols?