DOS ANUNCIS ANTICS



He tornat a un vell hàbit que sempre em porta bones sorpreses i que puc exercir cada vegada que començo a escriure un llibre de caire històric i acabo visitant a diari les hemeroteques i biblioteques. Aprofito la recerca de la informació que necessito amb el plaer de tafanejar els diaris i revistes que es publicaven fa uns quants anyets, a les dècades dels 70 i els 80. 

He localitzat dos anuncis que m’han deixat sorprès i que encara no entenc a hores d’ara. El primer, i aquest el trobo indignant i vergonyós, és aquest que anuncia mètodes i formes per acabar amb la “subnormalitat”. Sí, com ho escolteu i com ho podeu llegir. Aquesta publicitat apareixia a les caixes de llumins i la campanya la promovia la “Asociación Ayudale a Caminar”

Si amplieu la imatge (feu clic sobre ella) i llegiu el contingut de la publicitat, quedareu al·lucinats. Òbviament que l’única subnormalitat que no es podia evitar en aquest cas és la dels creadors de la campanya i la dels membres d’aquesta mena d’associació.  


El segon anunci és més simpàtic. En aquest cas és de la cervesa Xibeca que, en aquella època, es venia amb el lema “La cerveza familiar, del buen conductor, de hoy y mañana”. Com veureu a l’anunci publicat als diaris i revistes d’aquells anys, a les llars espanyoles bevia cervesa tot déu: el pare, la mare, el nen i la nena. Fins i tot n’hi posaven al bol d’aigua del gos. Hi havia un segon anunci de Xibeca, del tot masclista, que mostrava al nen de la casa dient-li a sa mare: Mamá no te olvides de la Xibeca, papá la espera en casa. 

En aquells anys era “normal” pensar que la dona feia totes les tasques de casa i el marit treballava, portava els diners a casa i es limitava a seure a taula i viure com un senyor. Eren, per sort, altres anys. Els temps han canviat, la publicitat també.  

Comentaris

cantireta ha dit…
Del primer no en diré res. Bé, sí, "Vergonya".

Del segon, el meu tiet de Barcelona en bevia. Em fa somriure recordar-ho. Els gossos ja "pesquen" tot el menjar que poden, si a més són embriacs caldrà preguntar (no pas a ells) què "Bup, bup...burps!...bup"

Un somriure de propaganda.
Magnolia. ha dit…

Aqui mes val no fer cap comentari, ja sembla els que creien que la homosexsualidad es curaba resan .

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA