EL CONVENT DEL DESERT

A una certa distància del poble de Calanda i del seu embassament, hi ha les restes d’un convent que en altres temps fou espai de reflexió i d’un altre tipus de silenci, diferent al que notes ara quan passeges per les seves runes. Al seu moment, el convent va arribar a tenir més de quaranta monjos de l’Ordre dels Carmelites Descalços. També hi havia professors de cor, legos (els qui sent professos no tenen opció a les sagrades ordres), escolanets, pagesos, pastors i un guarda de camins. 

Se li va posar nom de Convento del Desierto perquè els monjos buscaven sempre indrets apartats de les poblacions per a les seves feines i oracions. I aquest convent és al mig del no res, del tot desèrtic. 

L’edifici és majestuós, imposa espiritualment i encara li queden elements visibles de la seva bellesa arquitectònica. La resta ja és història. L’altar major el van cremar les tropes franquistes l’any 1936, les dues campanes es van portar a Barcelona on van ser fosses i reconvertides en canons. La guerra Carlista de 1838 les havia deixat tocades (mai millor dit) i la Guerra Civil les va fer desaparèixer com a tantes altres coses. 

Si teniu l’ocasió de passar per la zona, no perdeu l’oportunitat de fer la visita a aquestes restes religioses. No són només pedres abandonades. Hi ha un fragment de la història que mai s’acabarà d’esvair i que podreu palpar amb les mans i l’ànima.