EL POU



Amb els ulls oberts, observa la boca del pou i bada. Un doble d’ell el contempla i el crida. Hi aboca una pedra i el soroll no s’amaga, provoca de nou. La imatge trencada es recomposa  i retorna el doble que el torna a cridar. La temptació és gran i s’hi lliura. El nen cau al pou, s’hi tira, hi desapareix. 

L’aigua quieta torna al silenci. Al fons del pou hi ha un llit de pedres, un testimoni de les mirades còmplices dels nens i els seus dobles.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS