SI NO ÉS ARA, QUAN?

Quan vaig viatjar a la ciutat d’Altamura l’any passat, per assistir al festival cultural que es fa en aquesta bellíssima ciutat italiana on tornaré enguany, ja vaig notar que hi havia moltes inquietuds culturals i una desafecció amb els polítics molt gran. Per això, ara no em sorprèn que el meu bon amic Francesco Fiore hagi decidit presentar-se a les eleccions i opti a ser alcalde del municipi. 

Sé que el meu “fratello” Bartolomeo l’ha animat a fer el pas, com tants altres amics i amigues que té el Francesco, i que al final s’ha decidit perquè sap que cal fer un canvi i donar vida a allò que els altres han estat matant lentament: l’estima per la ciutat, la passió per viure-la, la necessitat de respirar-la a través de la història i el plaer de poder-hi ser mentre creix i es mostra al món. 

El Francesco és una gran persona, destil·la amistat i generositat pels quatre costats, té la virtut de ser sempre educat, empàtic i amable amb tothom. És culte i modern tot i la seva passió per la història i el passat. I té visió de futur, molta visió de futur. Per tant, amb tots aquests elements no es pot ser mai un mal alcalde. A més, té una ferma voluntat de treballar per al seu municipi amb una vocació de servei que molts altres candidats, i alcaldes actuals, no tindran mai ni de lluny.

Francesco Fiore hauria de ser el nou alcalde d'Altamura per garantir que una ciutat com aquesta, rica en patrimoni i tradició, tingui el lloc que es mereix al mapa del món.  El proper 31 de maig, dia de les eleccions municipals a Itàlia, espero tenir l’alegria de saber que ha guanyat i que és el nou "Sindaco di Altamura". Des d’aquí li dono tot el meu suport amb l’esperança de la victòria com a colofó final en aquesta aventura. 

Acompanyo el post de dues de les imatges de la campanya que està fent sota el lema "ARA". Com diu l’eslògan: si no és ARA, quan?