FISIONOMIA DE L’ANÍS


Hi ha poques noies tan maques com la que anuncia, tancada dins l’etiqueta i amb un somriure, l’anís de “La Cordobesa”, una marca d’anís desconeguda i tant bona i més agradable que “El Mono”.

Pot ser una al·lucinació però aquesta criatura delicada ha de tenir la seva vida pròpia. Que farà un dia normal ?, un mati a primera hora, abans que l’amo del bar obri portes?

Es prepara per la dura jornada i, més o menys, deu ser així.

Es contempla al mirall que té al darrera de la porta de la seva habitació. S’ha recollit els cabells amb tot de pinces, s’ha pintat la boca de vermell i els ulls de color verd, i intenta tancar-ne un per veure amb l’altra si li queda bé.

Es somriu i s’envia un petó que el mirall li torna. S’estudia minuciosament, és exigent i no es perdona cap imperfecció; aquesta part una mica massa sortida del començament de la cuixa, els malucs que troba una mica massa amples...

El seu punt dèbil són els peus que troba que té massa grossos i amb els dits plens de vermells i de bonys del frec de les sabates que sempre porta massa estretes. No els ensenya mai els peus, i si anés a la platja els enterraria a la sorra perquè no se li veiessin. Quan sigui gran i visqui sola se’ls operarà i se’ls farà petits, amb els dits ordenats, alineats i no com ara que té el segon molt més llarg que el gros.

Els cabells si que li agraden: els té com el blat fosc, ondulats, molt llargs, i se’ls renta cada tarda perquè amb el vapor de la cafetera, quan fan un cigaló i apropen l’ampolla on viu, li queden fastigosos.

Les espatlles les té rectes i arrodonides i els braços, com les cames, llargs i prims, i li agraden. I al mes de març si no fos perquè es dins l’etiqueta de l’ampolla ja aniria amb pantalons curts.

Té el ventre llis i la cintura prima però no està prou segura que li agradin els seus pits, se’ls mira - els té rodons, blancs i durs - i no sap si té els pits que ha de tenir.

Esta enamorada del jove que viu a l’etiqueta de Beefeater però sap que és un amor impossible, no hi hauria bona química i si s’ajuntessin acabarien malament.

Alguns la prefereixen dolça i altres que sigui seca. Ella això no ho acaba d’entendre i pensa que és culpa de l’ampolla més que del gust de qui demana la copa.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA