MIRANT-ME

Vull sentir-me hoste de mi mateix, no desitjo curar més les imatges de l’altre, els límits que em posa la pell. Sé que aquesta llum no és suficient, sé que no queden sortides contra la negra nit.

Vindran fosques estacions, temps de pregonar les ignoràncies mentre es deshabiten els arbres del diàleg.

Em sé sol, i em sé meu, comparteixo la mateixa soledat, la dels secs, la dels eixuts, aquesta soledat de la gent d’argila.

Fugaç, seré feliç.