HE TORNAT
La desesperança m’esgota i estic malalt d’enyorament. M’enyoro d’allò que vaig viure i m’enyoro perquè en vull més; és consum de nostàlgia i no ho puc dir a ningú que no sigui a la meva ombra que m’escolta amoïnada per la meva obstinació.
A vegades la
melancolia se’m torna impaciència i mal humor, i em retrec que he tornat
canviat. I si que he canviat: he tastat la gloria del cos que és com un verí, i
em veig jo mateix d’aquí a cinc, deu, vint anys, igual que ara, presoner de la
meva vida.
M’han
despertat el cos i ara em fa por veure’m gran, envellit més aviat del comte,
ple de passions descafeïnades. El record s’ha convertit en obsessió.
He tornat.
Sí. T’esperava.
Avui el text
l’alimenta, musicalment, el mestre Paolo Conte. Reconec que tinc encara pendent
entrevistar-lo, que és una de les passions pendents que em queden i que cada
cop hi ha menys temps. Paolo té ja 78 anys i ve a actuar a Barcelona sovint.
Enguany no toca. Potser el proper. Us convido a veure dos vídeos. El primer té
sis o set anys i el podeu veure AQUÍ i el segon, que té pocs mesos, és el que
us enllaço aquí. Mireu-vos els dos, són de dues etapes diferents.
Comentaris