HEROI O MENUT A LA SORRA
Estirat a la sorra d’aquesta platja, de bon
matí, m’ha vingut al cap un text que vaig escriure fa uns tres anys mentre
gaudia del ball de les pedres i l’aigua en una platja siciliana. La cala d’avui,
amb el gaudi fet des de la cova que fa d’ombrel·la gegant, m’ha provocat una
mena de déjà vu que m’ha fet recórrer el cos amb calfreds i adrenalina.
Lluny d’esdevenir heroi de no sé què, he optat
per ser menut i invisible sobre la sorra dels silencis. I m’ha funcionat.Aprofito per a enllaçar-vos amb aquell text sicilià que vaig anomenar “les
arracades del mar”. El podeu llegir AQUÍ
Comentaris