AQUESTS DIES... LEARNING TO FLY
Conto les hores per marxar cap a Itàlia. Demà
a les sis del mati surt l’avió de Barcelona cap a Milà i més tard, el de Milà
fins a Bari. A la una de la tarda quedarà només un agradable trajecte en cotxe,
amb els amics italians, que separa l’aeroport de la ciutat d’Altamura on viuré
els propers sis dies.
Us explico tot això perquè he pres la decisió,
al contrari del que he fet altres vegades, de no narrar el viatge en directe,
dia a dia. En aquesta ocasió, necessito una desconnexió quasi total per a
dedicar-me a gaudir dels amics que tinc allí, de la ciutat que tants records em
porta, de l’ambient que trobo allí i que m’obliga a portar a tot arreu una
llibreta i un llapis. Anoto pensaments de manera constant, vaig inundat d’inspiració,
no puc parar d’escriure en certs moments del dia.
A la nit, abans d’anar a dormir, compartiré
amb vosaltres algun dels meus pensaments i alguna imatge. Però no prometo que
sigui cada dia i que sigui a primera hora de la nit com fins ara. Tot dependrà
de moltes coses. Prometo recompensar-vos a la tornada, quan arribi amb
llibretes i llibretes plenes.
M’acomiadaré amb un tema que em fascina fa
molts anys. És dels Pink Floyd i és diu “Learning to fly”. És un dels meus
preferits en l’àmbit musical i té una significació especial quan penso en els
meus viatges a Itàlia.
Comentaris