BAIXANT CARRERS EN LA NIT SENSE FINAL
Baixàvem pels carrers cantant clàssics a duet,
desafinant melodies i lligant caps sense cap ni peus. Érem el moment , la
cançó, la nota perduda i la riota simpàtica dels altres. I varem ser tant
feliços...
Hi ha tantes coses que succeeixen sense que
ningú les vegi, les visqui o les recordi. Hi ha desitjos que es perden i dubtes
que mai es responen, paraules que es diuen i es neguen, que s’entenen malament
o que es deformen a posta. I promeses que mai arriben al destí. Ningú pensa mai
que hagi de morir en aquell moment. Però pot succeir.
Per això, per exemple, cal baixar pels carrers
cantant. Per això, nosaltres baixàvem pels carrers cantant clàssics a duet i
desafiant melodies tot lligant caps sense cap ni peus. Ja teníem el cel en la
nostra cambra i sabíem que la nit no
tenia final.
Aquí, Gino Paoli fa 50 anys. A sota, Gino
Paoli fa una setmana.
L’antagònica foto demostra que, malgrat els
desitjos, totes les nits tenen final i tots els matins tenen principis.
Comentaris