ELS QUATRE EIXOS DE LA INVASIÓ
Vaig parlar de Nuage, de l’amor que necessito
tenir, de la necessitat de caminar per aprendre i de la mort com a concepte que
espanta. La presentació del meu llibre a Itàlia va tenir un format de conversa
amb el presentador de l’acte, davant d’un públic atent, i va incloure la
lectura de quatre textos. Escollir-los va ser fàcil, llegir-los no tant.
A Matera vaig fer públics grans descobriments
i algunes concessions. En primer lloc vaig sincerar-me dient que he estat
enamorat una sola vegada a la meva vida, d’una persona a qui encara estimo
molt, amb qui crec que hi hagut sempre una empatia espiritual i mental úniques,
les ideals per compartir plegats allò que et proposes i desitges. I vaig
descobrir als assistents el seu nom, dient-los que només havien de llegir les
lletres inicials del títol del text que vaig llegir: AQUEST
El segon escrit escollit va ser una mena de
petició de dues bones amigues que van arribar a l’acte de presentació del
llibre havent ja llegit l’obra i fent la petició, demanant que llegís aquest
text que podeu llegir AQUÍ
Un tercer text, molt més filosòfic, obria un
moment de la conversa amb el presentador on vaig explicar que en aquest nou
llibre hi ha moments d’introspecció on, d’alguna manera, demano tornar a l’infància
per mantenir vius certs records que ara, per altres imatges acumulades, se m’esborren.
El text escollit va ser AQUEST
I vaig acabar l’acte de presentació responent
a un dels assistents una pregunta que m’havia formulat. Aquesta persona volia
saber que se sent quan tens un infart i si et passa pel cap la sensació de
morir-te. Vaig respondre amb la màxima sinceritat: en un infart notes molt de
dolor i, efectivament, tens la sensació que tot se t’escapa de les mans. Vaig
ser breu responent perquè hi ha un escrit, que vaig llegir-li, que defineix
molt bé les sensacions. El podeu llegir AQUÍ
He escollit com a imatge per aquest escrit,
una foto senzilla amb els dos elements de comunicació de la presentació: el
micròfon i el llibre. La resta, les paraules i els sentiments, les duia de casa
i van sortir sense por i amb molta calma. Invasió de camp és, també, una
invasió emocional amb la complicitat de qui llegeix i escolta, de qui parla i
aporta.
Comentaris