L’ARBRE DE LA GIRAFA I LA DEESA
Aquest escrit li devia a la meva mare perquè
fa uns dies parlàvem dels baobabs i li vaig avançar alguns detalls de la història
d’aquests arbres que, a més, són els meus arbres preferits. A l’Àfrica ho
expliquen molt bé. Jo he intentat estar a l’alçada.
BAOBAB
Fa molts segles, el baobab no tenia ni de
lluny la forma que té ara. En aquella època, el baobab caminava amb llibertat
per la sabana africana i tenia una enamorada, una deessa que el desitjava. Però
el cor del baobab pertanyia a una girafa que, cada matí i amb tendresa, es
menjava els seus fruits i li acaronava les branques amb el seu cap.
La deessa, impotent i enfadada, va fer servir
tot el seu poder i va girar al baobab cap per avall, clavant-lo a la terra. Des
d’aquell dia, el baobab no té res a veure amb el seu aspecte inicial i per això
la seva part de dalt, la seva copa, sembla plena d’arrels.
L’amor ho pot tot i, tot i el càstig de la
deessa, el baobab no es va assecar i va sobreviure. Des d’aquell moment, i
encara avui en dia, aquest arbre aprofita les temporades més seques per
aprofitar fins l’última gota d’aigua que ha absorbit durant les temporades de pluges.
La seva escorça és molt dura, els seus fruits donen aliment, aigua i medicina a
les persones i als animals. A la seva copa hi dormen els ocells i pel seu
interior, per les seves benes, hi viuen les termites abans de construir els
seus caus que fan al voltant del mateix arbre.
L’ombra del baobab acull als joves que hi van
per estimar-se i també rep als morts que s’hi enterren. Als seus forats hi
reposen els cossos de molts dels grans narradors de la història de l’Àfrica. El
baobab és l’orgull del seu continent i un símbol de l’esperança i de la
victòria.
Una deessa el va voler condemnar i va
aconseguir donar-li la vida perpètua.
Nota: Els baobabs de la fotos són de Madagascar.
La imatge és del 2008.
Nota 2: Avui hi haurà encara quatre o cinc posts més. Regal de la casa.
Nota 2: Avui hi haurà encara quatre o cinc posts més. Regal de la casa.
Comentaris