TRES PARAULES
Esperava tres paraules i no han vingut. Altres
mots volien morir al paper però no els he volgut un final tant agradable. Per
això, mentre esperava tres paraules que no han vingut, he aprés a despullar al
vent tot assegut a la terrassa. Aquesta nit, he vist que a casa hi passa de
tot, que els llençols estesos també observen als núvols més enllà dels seus
nassos, que la gespa remira a milers de polls i puces ajagudes que abans han
pres el sol i ara dormen. He vist que la tarda estira les cames i que les flors
volen parlar però no s’atreveixen encara.
Aquesta nit, he vist una formiga cega pujant
al bagul de les tovalloles, les dels records de les pells que les han perfumat
en altres tardes d’amor. He vist estones a les fosques i alguns moments perduts
per la bombeta de la cuina dels veïns. I una cuca de llum dient als altres
convidats que la companyia elèctrica la té esclavitzada. Tot deixant ja la
terrassa, un espiadimonis m’ha dit, a cau d’orella: Tinc tres paraules.
Comentaris