UN VENT FRESC I LLEUGER
En algunes ocasions, el capvespre envaeix la meva malenconia i després, no sé perquè, arriba de cop un vent fresc que se l’endu molt lluny. És un vent estrany, que mai havia estat a cap altre lloc, un vent lleuger que m’estima.
És també un vent que em provoca
una reflexió: és millor encaminar la vida en una sola direcció, sense pensar en
els beneficis de viure, harmònicament, entre dos extrems. Potser sí, potser és
bo experimentar els plaers senzills i austers, la transcendència divina, el
goig dual d’una sola vida.
Potser és necessari l’equilibri
entre la bellesa i la bondat, allò que els grecs ho anomenaven kalos kai
agathos. El plaer i la devoció requereixen ambdós elements - bellesa i bondat -
i nosaltres convivim, o hauríem de fer-ho, amb ells. Aconseguir l’equilibri
entre l’ànsia de plaer i el desig de la devoció podria ser la solució però un
cop aconseguit, de nou hi haurien pèrdues i després malenconies. I el vent
fresc que, potser, un dia no arribaria.
Potser, qui ho sap.
Nota: El vent fresc i lleuger deixa sempre aquesta música al seu pas.
Nota: El vent fresc i lleuger deixa sempre aquesta música al seu pas.
Comentaris