BREU DELS MESOS FREDS

Es va enamorar a la tardor. Era la seva època de l’any preferida. Al camp, els arbres es pintaven de groc i granat, la boira i el fum de les cases semblava dormir un somni de vidre i anys. 

Aquesta narració breu que us escric avui, en ple estiu, és per a mesos freds. I de regal, un text d'una cançó que diu: 

Tinc por de fer-te esperar massa temps, tinc por de la pluja, també de la gent. Tinc por de mi per si marxo corrent, tinc por de perdre’m i no ser-hi més. 

Passen les hores passen les raons i les gotes dels arbres no em diuen qui sóc. Passen els núvols per sobre els turons, passen les zebres i em diuen on sóc.

I, lògicament, la cançó que és de la Maria Coma...