ÉS PREFERIBLE CERTA ANGOIXA
Ja capbussat, clavar el cap sota la sorra, a
la foscor de la foscor, dins del somni on l’ombra és el dolor. I als racons
ombrívols de l’ombra més fosca, veure com la vida pren forma de nou i em salva
de la ferida.
El temps també té cor i clava les distàncies
entre el cel i la terra més llunyana dels meus peus. A dalt de nou, arrelat com
un arbre, recordo que és preferible certa angoixa abans que una vida en pau.
Complementa aquest text existencialista i del
tot intimista, una col·lecció de fotos del Museu Subaquàtic d’Art de Cancún, a
Mèxic. Més de 400 escultures instal·lades al fons del mar creant petits espais
del tot encantadors com la jove que guaita en un terra antic, l’home que reposa
en un racó de casa o les desenes de persones mirant-se cara a cara. Al final de
les fotos (que com sempre podeu ampliar), us poso també un petit vídeo.
Comentaris