PETONS A LES DEU

Sap molt bé que no és la primera noia que ha viscut allà. Adoba el llit, recull la roba que han deixat escampada. Com que no hi ha tele, s’entreté mirant per la finestra les teulades de les velles cases de davant, el vol gallinaci dels coloms i els camins que fan els núvols.

Mes tard ambdós fan mandres al llit. Senten les campanes de l’església però es perden comptant-les i no saben ben bé quina hora és. 

Ha plogut; la finestra és oberta i entra un aire fresc que fa molta alegria. Ell té els ulls tancats i ella li petoneja lentament les parpelles.

Toquen les campanes i ella atura els petons per comptar-les. Són les deu.