QUAN LA RETINA MANA A L’OBJECTIU

La primera imatge que vaig descobrir com a seva, és una de les deu fotos que més m’han impactat a la vida tenint en compte que sé què hi ha darrera de cadascuna d’elles. És la foto que obre aquest escrit d’avui i que tracta, com ja haureu esbrinat, sobre un fotògraf. Ell, l’artista, és diu Tony Gentile. Ells, els protagonistes, són els jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, assassinats per la màfia el 1992. 

Com explica el propi Gentile, el fotògraf és el veritable instrument i la càmera, el complement. Qui dispara, realment, és l’ull i no el botó. Qui capta la imatge final és la retina i no l’objectiu. Les fotos d’aquest fotoperiodista evidencien la complicitat, el joc que ell argumenta i la juguesca que es planteja en cada imatge. 

Les que veieu aquí són algunes de les moltes imatges que ha fet. Els carrers de Palermo habitats encara per un jutge Falcone disposat a acabar amb la Cosa Nostra, el Costa Concordia mig enfonsat davant la passivitat de dos banyistes que li giren l’esquena a pocs metres, la silenciosa i guarnida guàrdia del Vaticà a punt de rebre alguna autoritat mentre una monja vestida amb senzillesa abandona l’espai o, com a darrer exemple, el rostre de Joan Pau II a les acaballes del seu papat on mai va negar el gest de pietat i perdó a ningú. 

A les imatges que comparteixo, us hi afegeixo també un vídeo que us animo a veure i on, en poc temps i ben aprofitat, sabreu moltes coses sobre el Tony Gentile i la vida que fa com a fotògraf. El document és molt interessant.