ADÉU MEMÒRIA

L’Alzheimer és una malaltia cruel, dura i que no dóna treva ni al malalt ni als qui el cuiden, la família. La persona que la pateix es va desdibuixant lentament, perdent de la memòria tots els records i petits detalls, fins el moment en que també perd el nord i el nom, ja no té cap instant del passat retingut.

Aquesta malaltia desgasta també, penso que tant com al malalt, a la família que ha d’atendre a la persona que pateix l’Alzheimer i veure com aquell ésser a qui tant estimes, va perdent-se davant teu d’una manera incomprensible.

Quan l’afectat és una persona coneguda, un famós, l’Alzheimer torna a ser debat social després del silenci en que cau normalment. Adolfo Suárez va ser l’última persona a qui recordem patint aquesta malaltia però tenim al cap un altre nom que, quan vam saber que també n’estava afectat, ens va tocar molt d’a prop. Parlo de l’expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.

D’ell n’anem saben coses amb comptagotes, en petites dosis que ens subministren els mitjans de comunicació. Diuen que l’Alzheimer ja se li nota als actes i accions que fa a diari, que té pèrdues importants de memòria en moments puntuals. Per sort, en altres instants encara conserva totes les facultats. Aquests dies, el diari El  País ens regala les cròniques d’una persona que acompanya cada dia a Pasqual Maragall a passejar pels carrers de Barcelona.

Ella és l’Àngela Vicient, periodista que va ser cap de premsa de Maragall quan ell era alcalde de Barcelona i president de la Generalitat. Els anys, i la feina constant de despatx colze a colze, els han unit en una amistat que perdurarà fins que un dels dos ja no hi sigui. L’Àngela explica que la gent veu a Maragall pel carrer i l’atura per a preguntar-li com es troba, per saludar-lo.

Aquesta que comparteixo és la primera de les cròniques publicades a El País i es diu “Vols dir que l’és?”. Llegiu-ho amb calma, val molt la pena, són paraules dolces i reals en una història que commou i ens recorda a totes aquelles persones que hem conegut, estimat, i hem perdut per l’Alzheimer.

Per llegir-lo, feu clic AQUÍ