DIARI DE LES CADIRES (1): PASSI EL QUE PASSI DEMÀ



Tornes a un lloc on has estat fa ben poc. La terra et crida i el cos s’hi abandona, no pots negar alguns plaers a certes alçades de la vida. Aquest serà el diari de les cadires, de les esperes buides i dels comiats oblidats, de la lleugeresa del repòs quan no saps que toca i l’acceptes. Aquesta illa grega és el concert dels dies, les llums de les hores i el vestuari de cada pas que dono. 

L’home de la botiga de la plaça que hi ha al davant de la casa que he llogat, una botigueta atapeïda i proveïda de tot, em diu en un anglès bàsic i correcte que aquí, a l’illa, passi el que passi demà tindran clar que hauran tingut avui. M’ho diu i es posa a riure. Li torno la rialla mentre desapareixo pel mig de la plaça i la botiga em marxa de l’horitzó més proper. 

Remember to live...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS