DIARI DE LES CADIRES (1): PASSI EL QUE PASSI DEMÀ
Tornes a un lloc on
has estat fa ben poc. La terra et crida i el cos s’hi abandona, no pots negar alguns
plaers a certes alçades de la vida. Aquest serà el diari de les cadires, de les
esperes buides i dels comiats oblidats, de la lleugeresa del repòs quan no saps
que toca i l’acceptes. Aquesta illa grega és el concert dels dies, les llums de
les hores i el vestuari de cada pas que dono.
L’home de la botiga
de la plaça que hi ha al davant de la casa que he llogat, una botigueta atapeïda
i proveïda de tot, em diu en un anglès bàsic i correcte que aquí, a l’illa,
passi el que passi demà tindran clar que hauran tingut avui. M’ho diu i es posa
a riure. Li torno la rialla mentre desapareixo pel mig de la plaça i la botiga
em marxa de l’horitzó més proper.
Remember to live...
Comentaris