DIARI DE LES CADIRES (4): ALLETARÀS ALS CABRITS PER RESPECTAR CERTA INSAVIESA
Tendim a donar explicacions sobre coses o fets
que no la tenen, volem donar resposta a tot però no ens resolem els nostres
dubtes més bàsics. Ben assegut en una taula arrelada entre dos arbres
monumentals i centenaris, ancorats a pocs metres del mar, el cambrer del baret
que he escollit passa de llarg dels setanta anys i no és pas el propietari del
negoci.
No li tremola el pols tot i que, per curar-me
en salut, li he demanat un cafè curt en tassa gran, com qui vol evitar un
naufragi en una illa on ja hi viu bé. M’ha tornat el canvi i de propina ens hem
regalat una estona de conversa. El Sr. Nefele m’ha explicat que a Grècia, set
de cada deu avis destina tres quartes parts dels seus escassos ingressos mensuals
als fills i als nets i que la meitat dels avis qui vivien en una residencia han
hagut de marxar-ne perquè la seva pensió fa falta per alimentar als seus. M’ho
ha explicat des d’un ulls de persona resignada, sabedor que ja ha vist prou
coses anys enrere com per haver d’acceptar-ne altres ara.
Davant del baret d’en Nefele, una dona
alletava als seus cabritets. Certs animalets, he pensat, no han de cercar
explicacions a res ni han d’entendre els seus orígens o destí, hi són de pas i
plens d’ignorància, la que nosaltres hauríem de tenir amb més freqüència. La
dona sap sàviament que el seu acte influeix en els cabrits. En Nefele no sap fins on m’ha
arribat o tocat a mi i aquesta insaviesa el fa feliç.
Comentaris