DIARI DE LES CADIRES (4): ALLETARÀS ALS CABRITS PER RESPECTAR CERTA INSAVIESA



Tendim a donar explicacions sobre coses o fets que no la tenen, volem donar resposta a tot però no ens resolem els nostres dubtes més bàsics. Ben assegut en una taula arrelada entre dos arbres monumentals i centenaris, ancorats a pocs metres del mar, el cambrer del baret que he escollit passa de llarg dels setanta anys i no és pas el propietari del negoci.

No li tremola el pols tot i que, per curar-me en salut, li he demanat un cafè curt en tassa gran, com qui vol evitar un naufragi en una illa on ja hi viu bé. M’ha tornat el canvi i de propina ens hem regalat una estona de conversa. El Sr. Nefele m’ha explicat que a Grècia, set de cada deu avis destina tres quartes parts dels seus escassos ingressos mensuals als fills i als nets i que la meitat dels avis qui vivien en una residencia han hagut de marxar-ne perquè la seva pensió fa falta per alimentar als seus. M’ho ha explicat des d’un ulls de persona resignada, sabedor que ja ha vist prou coses anys enrere com per haver d’acceptar-ne altres ara. 

Davant del baret d’en Nefele, una dona alletava als seus cabritets. Certs animalets, he pensat, no han de cercar explicacions a res ni han d’entendre els seus orígens o destí, hi són de pas i plens d’ignorància, la que nosaltres hauríem de tenir amb més freqüència. La dona sap sàviament que el seu acte influeix en els cabrits. En Nefele no sap fins on m’ha arribat o tocat a mi i aquesta insaviesa el fa feliç.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS