LA PIGA DEL COLL DE L’ESTIU DE FA DOS ANYS
No recordo haver tingut tantes amants (amades)
com missatges rebuts avui preguntant-me si la piga de la foto era la seva. I
res més lluny de mentir, que això no se’m dóna bé, he de meravellar-me sabent
que tantes dones que conec tenen tantes pigues al coll i no les havia vist.
Mai sabré si la propietària de la piga de la foto, l’ha vist (s’ha vist). Bàsicament
perquè cap dels missatges rebuts és de la propietària de la piga i també per un
altre factor important: la mestressa de la piga al coll a qui vaig fotografiar
l’estiu del 2013, té la piga a aquest costat o a l’altre? I si jo hagués fet la
juguesca de pintar la piga a la part del coll que us mostro a la foto i us he
amagat l’altra part del coll on s’hi hi ha la piga de debò?
Sigui a aquest costat o sigui a l’altre, la
mestressa de la piga de la foto de l’estiu de fa dos anys, segueix sent
solament una. A la resta de pigoses amigues amoroses o amorosides, petons a les
galtes i abraçades dempeus.
La foto que us poso és de la mateixa
propietària de la piga però ara no sabreu si he esborrat la piga de la foto o
la piga de l’altra foto és la bona. Misteris que es descobreixen només
peregrinant amb calma una pell desitjada i a l’abast.
Comentaris