PETONS A DUBLÍN
La història és la de dos nens – El Dylan i la
Kylie - que viuen a un dels barris marginals de Dublin, que pertanyen a dues famílies
desestructurades i reben el maltractament per part dels pares o els germans. Un
dia la situació arriba al límit i decideixen fugir ben lluny, sense saber on
van, sense mirar enrere, fugint per necessitat d’un canvi d’hàbits i d’una nova
aventura.
La seva estada pels carrers de la capital
irlandesa, amb tots el moments que els toca viure i allò que veuen i que els és
nou, és la trama de “Kisses”, una pel·lícula que val molt la pena. És del 2008
tot i que no va tenir massa publicitat i al passar desapercebuda és complicat descobrir-la.
De les moltes frases i moments que té el guió
i els personatges, n’he anotat un que us ajudarà a composar l’escena que se’n
deriva. És una conversa que tenen els dos protagonistes i que enceta el nen.
- Ese hombre era
un poco viejo para ti.
- Me gustan viejos. Los viejos tienen dinero.
- ¿Así que lo besas por dinero?
- No. Él es amable conmigo. Y yo no tengo nada que darle, solo besos.
- Me gustan viejos. Los viejos tienen dinero.
- ¿Así que lo besas por dinero?
- No. Él es amable conmigo. Y yo no tengo nada que darle, solo besos.
És un petit tast d’aquesta pel·lícula que està
disponible només en versió original, anglès, i que té com peculiaritat que tota
la banda sonora són cançons de l’incombustible Bob Dylan. El nostre món és ple
de ciutats que tenen suburbis on hi viuen famílies amb pobres estructures
ètiques i socials, on hi ha molts nens i nenes com els qui protagonitzen
aquesta obra de cinema dirigida pel Lance Daly.
Comentaris