POSEM QUE VAS A LLEGIR POESIA
Posem com a escenari una casa on se’t
convida a llegir poesia, una nit de divendres d’un estiu que ja és a les seves
acaballes. I posem que la sessió és agradable i s’allarga fins al matí del dia següent
amb una matinada màgica i tantes altres coses. Aquesta, posem, és la narració.
Ella era fràgil, flotant i vaporosa, ni
molt alta ni molt baixa, amb una complexió delicada, com un gatet petit que
demana mims, amb els ulls del color que té la mel a l’hivern. La sensació de
descobrir-lo a ell a través de la seva veu, li va semblar molt estranya a ella.
Però desaprofitar aquesta oportunitat va ser impossible durant tota la conversa
a soles. Ella, de cop i volta, es va trobar intentant seduir-lo com si ho fes
per una altra dona que visqués dintre d’ella i no sabés que existís fins aquell
moment.
Va decidir ensenyar-li la casa, tot
passejant amb calma. No van parlar massa pel trajecte, els va agradar caminar
en silenci al costat de l’altre. Quasi es podien escoltar com pensaven. Hi
havia una sensació de proximitat enorme, com mai l’havien sentit abans, i els
venia un desig boig i tendre d’abraçar-se.
A ell, la casa li va agradar des del primer
moment que la va veure, ja a la llunyania, abans d’arribar-hi. Era una casa
gran, amb la façana de pedra i el jardí bastant ampli. Per dintre, les parets
eren també de pedra i la sala d’estar tenia un parell de sofàs de color grisós,
usats i afectuosos. Les altres estances de la casa eren senzilles i recollides.
Vista tota la casa, ella el va convidar a un cafè mentre esperaven als
convidats. Ell parlava sense tensions, content i confiat, com si ja fes temps
que la conegués a ella.
La nit va ser un plaer ple de lectures de
poemes i converses entre tots els convidats. Mentre uns parlaven, ell recordava
constantment la seva cara i veia com l’alè d’ella era lleuger i dolç quan ella
se’l mirava a ell. Al dia següent al
matí, mentre esmorzaven, va sonar el telèfon i ell va deixar que el so del
mòbil impregnés tota la casa, absorbint de pas tota la passió i el desig acumulats.
Ella va quedar-se escoltant el telèfon mentre se’l mirava a ell i comprenia que
ja no importava aquella persona, que no era seva si és que mai ho havia estat malgrat el que va passar de nit i matinada.
La foto: posem que és de la casa on se’t
convida a llegir poesia.
Comentaris