EL PA DE KOBANE



El Moslem


A Síria no hi entren aliments per la part de Turquia i està rebentada amb bombes, morters i tiradors que maten tot aquell que es mogui per totes les altres parts del seu territori. A Kobane, ciutat mig kurda i mig siriana, el bé més preuat és l’únic aliment que poden menjar cada dia: el pa que es fa al forn del Moslem. 

El va obrir fa 25 anys, quan en tenia només divuit, i avui en dia és la salvació de la seva ciutat i dels 365 poblets que hi ha al voltant de Kobane. Fan pa sis dies a la setmana i descansen tres hores al dia. Hi treballen ell, els seus nebots que no passen dels 9 anyets i altres forners locals que s’han anat sumant a la tasca feixuga de fer el pa.

Perquè mentre uns fan la pasta, altres couen els pans, altres els posen en bosses i després en caixes. I uns altres el reparteixen com poden pels carrers i, dalt de rucs i cavalls famèlics, als afores. Fa quatre mesos que la ciutat està sent assetjada pels animals i bàrbars de l’organització Estado Islámico de manera que, alguns dies, els repartidors del pa no tornen al forn. Alguns dies també es queden pel camí els camions plens de llevat i farina que han de dur-los la matèria prima.  

Però ells no es cansen de col·laborar amb el seu poble. Fan 15.000 pans cada dia, per als civils i els milicians que combaten als assassins de la yihad. Es juguen la vida però mentre no morin, garanteixen la vida de moltes altres persones. El forn de Kobane és aquell punt on neix l’esperança per seguir existint, on el símbol és la lluita per cada gest i on cada segon que passa és una nova vida que s’acaba d’encetar.

Us convido a veure unes quantes imatges del forn i els seus treballadors. Impacten. 

Un dels nebots del Moslem, fent pa.

Pa am pa, el menjar de cada dia.

Dos dels joves treballadors del forn.

Vistes exteriors des de la finestra del forn.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA