EL LLEGAT D’ANDRÉ GLUCKSMANN
Vaig descobrir el pensament d’André Glucksmann
l’abril del 2011 en un article titulat “Por qué combatimos” on feia una ferotge
lectura de les primaveres àrabs i les comparava amb altres primaveres europees.
Aquest filòsof i pensador francès, un dels herois del Maig del 68, militant
marxista que va canviar de bàndol per acabar votant Sarkozy, sabia on eren els
límits de la humanitat i on s’iniciaven les seves passions socials. La lluita
armada en contraposició, potser ocasionalment en convivència, amb el diàleg
intel·ligent i amb valors.
La seva obra és immensa i del tot recomanable.
El seu primer llibre “El discurs de la guerra” apareix el 1968 impactant en una
França desorientada i una Europa en plena reconstrucció cívica i moral. Tantes
altres obres seves són plenes de valor: El discurs de l’odi o Silenci, es
mata... per citar aquelles que a mi em van aportar certes idees.
El llegat de Glucksmann és gran i sòlid com la
seva personalitat. Avui el seu fill, el director de cinema Raphaël Glucksmann,
deia al seu perfil de Facebook: El meu primer i millor amic ja no hi és. He tingut
l’ocasió de conèixer, riure, debatre, viatjar, jugar i fer de tot o no fer res
amb una home genial. Voilà! El meu pare ha mort.
André Glucksmann tenia 78 anys i una dimensió
incalculable. Sempre serà aquí el seu pensament i les seves idees. Allò que ens
alimenta mai desapareix. Qui ens dóna l’aliment, mai mor.
Comentaris