QUAN EL PAPER ES MENJA AL PERSONATGE

Hi ha personatges que són transgressors i no poden evitar polemitzar cada cop que opinen. És el cas de l’escriptor colombià Fernando Vallejo que acaba de publicar “¡Llegaron!” on narra la història de la seva família i el marc històric que l’ha envoltat fins ara. Aquesta mena d’assaig i biografia genealògica és plena d’ironia i atacs contra certs estaments que, per a la majoria, són intocables. 

Vallejo assegura que l’església i els politics són ronyes incurables, que el Sant Pare actual no és humil perquè viatja en un jet privat o que els octosíl·labs de Garcia Lorca no tenen ritme ni són poesia o prosa. Critica al cristianisme, posa a parir al seu país i no dubta en disparar contra tot allò que es mou. Però comet una errada, i greu, al provar de posicionar-se com al salvador de totes pàtries i tots els conflictes. 

La humilitat, com la supèrbia, sempre han de tenir un límit. Tot té la seva justa mesura i cal que apliquem a la vida, depenent dels moments, una dosi prudent de cada forma de fer i actuar. Si abusem del paper en que ens posem, el rol se’ns pot fer menjar al personatge. A Fernando Vallejo li passa. En el seu intent d’esdevenir un factòtum global que entra a totes les cases amb simpatia per la sinceritat, mor sent un simple xerraire barat que té com a hàbit vital posar-ho tot a parir. 

Us recomano llegir l’entrevista a El País (AQUÍ) i a treure les vostres conclusions. A mi, personalment, el personatge m’ha caigut massa avall per seguir llegint les seves obres. I consti que “La virgen de los sicarios” em va semblar un bon llibre.